Qui s'ha menjat CaixaManresa?

Llegeixo a les pàgines dominicals de l'Ara que CatalunyaCaixa estarà controlada en un 90% pel Banc d'Espanya. I em surt aquest apunt que hauria de ser breu per força: de diners hi entenc poc i, de bancs i caixes, encara menys. Però sí que vull compartir aquesta sensació, ara definitivament consumada, que els manresans ens hem quedat sense la caixa d'estalvis. La de sempre, la més que centenària, la conservadora, prudentíssima i una mica endogàmica Caixa de Manresa.

Tenia totes aquestes pegues i moltes més, probablement. Però que jo recordi la hipoteca la vam haver de demanar molt per favor, ens en van finançar un 75% del valor del pis i ens el van venir a peritar. Com que semblava que sí, que el pis quedava a l'abast dels nostres sous docents, van dir que "ens la concedien". També els vaig conèixer des de l'Ajuntament, més cantelluts que no pas amables: fer-hi tractes financers no sempre era possible perquè, per allò de ser de la ciutat, sovint no s'ajustaven com calia. Amb tot això vull dir que no semblava que aquells senyors -senyors: era gent de molta corbata encara- tiressin per operacions temeràries i sub-primes i tot el que va venir després. Els feia, en fi, poc propensos a l'aventura i fins de les seves mides reduïdes en feien esquer publicitari. Però fos per ells o fos per d'altres, el cas és que ara fa dos anys, quan van dir des del Banc d'Espanya que les caixes s'havien de fer grans, que s'havien de fusionar entre elles i que ja els deixarien els diners per fer-ho, però que ho fessin, a CaixaManresa -oh, meravella!- van dir de seguida que sí, que mirem-ho. I potser no s'ho devien mirar prou bé, però es va plantejar una fusió i encara una altra, i a la fi vingué el casori amb la Caixa de Catalunya i la de Tarragona. Suposo que els que hi vam tenir escrúpols vam callar per no pecar d'ignorants o nostàlgics. Perquè deien que les altres eren caixes que anaven coixes, i que ens convenien, i que la de Manresa els faria de crossa. Vam callar, doncs, encara més quan vam veure, el maig de l'any passat, que els 99 consellers generals reunits en assemblea donaven un sí pràcticament unànime (tot just una abstenció, i era la del representant del Consell Comarcal del Baix Penedès). Hom parlava d'obrir una nova etapa, de garantir condicions laborals, de no perdre mai de vista la intenció primigènia de les caixes catalanes... i si d'una banda quedava enrera gairebé un segle i mig d'història, de l'altra es garantia -i jo m'ho vaig creure- "la presència dels dividends de l'obra social de la nova entitat a la Catalunya central". O m'ho vaig voler creure encara que, ben mirat, ja havia d'haver desconfiat del to més aviat metafísic de les declaracions del president:  "La caixa passa a un altre nivell astral: no hi serà físicament, però s'hi ha de notar la presència des del més enllà". Fer-hi broma ara és fàcil, però l'home es referia a la nova entitat que es crearia i que -una altra meravella- tampoc tenia nom encara. Doncs vinga, endavant les atxes: al cap d'uns mesos naixia CatalunyaCaixa. A Manresa ho vam notar poc -poc i a poc a poc: el mateix color corporatiu, un calendari de transformació d'oficines ralentit, el tancament de les duplicitats evidents sense escàndol...

CatalunyaCaixa. La quarta caixa de l'estat. Més de 80.000 milions d'actius totals. Quatre milions de clients. I ara, amb una empenteta del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària -FROB- de 1718 milions d'euros -que s'afegeixen als 1250 rebuts l'any passat-  tindrem que "el Banc d'Espanya controlarà un percentatge pròxim al 90% de Catalunya Banc, l'entitat que agruparà tots els actius de CatalunyaCaixa". Doncs això, si ja era poc manresana, ara deixarà de ser catalana. La crisi, és clar. Però aquí hi ha algú que hi va més bé que d'altres. Tampoc passa desapercebut que "el Banc d'Espanya sembla que confia en la continuïtat dels directius". Déu els faci bons. I ja no em vull imaginar quin o quins seran els socis preferents que els propers dos anys substituiran aquests recursos públics... Però jo dono per fet que aquell viatge astral de CaixaManresa hores d'ara ja és intergalàctic, i els dividends de l'obra social a la Catalunya Central, un forat negre.

A finals de febrer d'enguany anava a un sopar sense calers. Vaig entrar un moment a la central de CaixaManresa, al Passeig, però els caixers no anaven: com qui no vol la cosa, un únic pintor pacient i artesà els repintava a favor de CatalunyaCaixa. La trobarem a faltar, i no només a l'obra social...