dijous, 30 d’agost del 2012

"La educación prohibida" obre el curs

Ahir a Manresa, a les set del vespre, l'auditori de la Plana de l'Om era ple a vessar. Més de dues-centes persones. I encara les que van quedar al carrer perquè, ja es veia a venir, la convocatòria havia superat qualsevol expectativa. I tota aquesta gentada ens reuníem per veure La educación prohibida, un documental que es va estrenar el dia 13 d’agost a Buenos Aires i a 151 sales independents d'arreu del món. Un documental, d'altra banda, que cadascú pot veure a casa, via internet, quan vulgui i sense cap mena de restricció ja que té llicències lliures que en permeten la seva absoluta difusió... I amb tot, hi torno, més de dues-centes persones es van estimar més compartir la pel·lícula plegats. L'èxit va ser tan gran que el dia abans ja s'havia programat una segona sessió per avui dijous. I ahir mateix, va quedar programada una tercera sessió per divendres... i em sembla que s'ompliran totes tres!

La educación prohibida, com diu el programa, és una pel·lícula documental que es proposa qüestionar l’educació. Hi trobareu experiències educatives diferents, si més no poc convencionals, d'aquelles que plantegen la necessitat d’un nou model educatiu. Però, sobretot, em sembla que allò que busca la pel·lícula és obrir un diàleg -o fins i tot debat- a l’entorn de les bases tradicionals de l’escola. I encara més, allò que me la fa tenir per molt recomanable és la seva voluntat d'avançar cap una educació integral "centrada en l’amor, el respecte, la llibertat i l’aprenentatge".

Ara algú dirà, "sí, sí, i això com se fa?", i la pregunta pot venir de cara o també de canto. Sobretot quan la majoria dels espectadors som mestres, amb més o menys trajectòria a la motxilla, amb la nostra suma d'encerts i errors. De desigs i de cansaments. D'expectatives i de temors. Aquesta barreja inexplicable que ens acompanya tot l'any però que ara, a les acaballes d'agost, es fa especialment aguda. I és que, després de qüestionar models i maneres, La educación prohibida no dóna pas fórmules: tot just és un projecte realitzat per joves, una investigació de tres anys d'abast internacional, amb entrevistes a una norantena d'educadors. No hi ha una solució. Però sí molts estímuls. I només que permeti un temps de reflexió abans no ens arrossegui el nou curs sobre "allò que fem" i "com ho fem" a les nostres aules, em penso que ja haurà valgut molt i molt la pena! (Les programacions, és clar, però... també l'amor, el respecte, la llibertat...)

Acabo: la projecció de La educación prohibida ha estat programada entre CineClub Manresa i un nou col·lectiu autoanomenat "Una altra educació és possible". Una desena de persones vinculades al món educatiu (mestres, estudiants, pares i mares) que hem provat de compartir un projecte. Per poca gent que s'hi afegeixi, l'horitzó es veu ample. I, amb tots els núvols que es vulguin, tan atractiu com aquest nou curs que és a punt de (re)començar.

Resum: A Manresa avui i demà es torna a projectar La educación prohibida. I s'ha constituït un col·lectiu de persones interessades en fer possible "una altra educació".  Ara ja és al fèisbuc i al túiter, i si us interessa no us ha de costar gens de contactar-hi. La foto, d'ahir vespre, és de l'Aina Marcet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada