Vacances amb història a Castellbell i el Vilar

Ja fa dues setmanes que estem fent vacances a Castellbell i el Vilar, exactament com tots i cadascun dels nostres darrers trenta estius. I sí, ja sé que estiuejar a dotze quilòmetres de Manresa pot semblar una bajanada, però vindria a ser com anar a pagès, a la casa d'on és filla M. A més a més, com que és al sud del Bages, la veritat és que hi fresqueja un punt més, gràcies a la marinada que hi arriba a primera hora de la tarda. Sigui com sigui, enguany he fet un cosa que encara no havia fet mai: transformar l'estada habitual en una descoberta, talment fos un destí insòlit. Així, he recollit tota la bibliografia que tenia a l'abast, que en això Castellbell i el Vilar és ric: Joan Masats, Joan Valls o en Genís Frontera fa dècades que documenten història i geografia del terme. I a partir d'aquí ens n'han sortit deu passejades que han fet aquest 2013 veritablement històric.

Deu passejades per explorar els límits del municipi però, també, per entendre la transformació d'un món rural i d'economia agrícola en un poble d'obrers tèxtils, des de mig segle XIX, escampats en les noves colònies que aprofitaven els tres meandres del Llobregat. Per això m'han agradat les passejades diàries -tot just 7, 10 o 13 km. la més llarga- per pujar fins a l'Escletxa o les runes del mas de Viladoms. Per arribar fins els pobles veïns de Sant Vicenç de Castellet o Monistrol de Montserrat. Per resseguir una altra vegada l'antic itinerari del cremallera de Montserrat, des de l'estació del Nord fins a Monistrol enllaç, sota l'ermita de Sant Antolí, ara que fa just els seixanta anys de l'accident. Per admirar les rescloses de les fàbriques Burés, Borràs i de la Bauma. Per arribar fins els Abadals, resseguir els testimonis d'una urbanització no nascuda i despenjar-nos fins la fàbrica de la Bauma, i en acabat passar sota els arcs arabitzants de la Torre Vial, i travessar amb pas franc el nou pont de 1971, habitualment d'ús privatiu.

De tot plegat, i amb el suport de  Castellbell i el Vilar. Historia i memòria gràfica (Genís Frontera, Jèssica Devant. Ed. El Brogit, 2004) hi he sobreposat les imatges del passat, els milers de treballadors de fàbrica, els centenars de pagesos, totes les masies i les velles botigues. Les estacions de tren, carrilet i cremallera. Els casinos, les diferents seus d'ajuntament, les escoles, les esglésies, els dispensaris... El dinamisme dels anys de la República i l'absoluta foscor del franquisme. La riuda del 71. I la crisi del 73. I tota la feina dels nous ajuntaments democràtics a relligar aquelles antigues colònies amb el nucli original del Vilar o les noves urbanitzacions, des de Sant Cristòfol a Mas Enric.

Al capdavall, acabo la quinzena amb més quilòmetres caminats que no amb tot l'any passat. I m'animo a escriure un darrer post de juliol conscient que la història de Castellbell i el Vilar pot ser la de molts i molts pobles del país. I amb tot, des del castell i pont medieval fins a les grans fabriques tèxtils, tot es concentra en uns -pocs- quilòmetres de riu Llobregat. Val la pena passejar-los. I m'impressiona rumiar tots els esforços i fins conflictes que acumula. A nosaltres ens toca avui demostrar que no han estat debades.

La foto és feta a la fàbrica de la Bauma, i presenta la torre Vial, la "torre de l'amo" feta construir per Joan Vial i Solsona quan esdevingué el 1896 nou propietari de la fàbrica. Al fons, en dirección al riu, els arcs modernistes d'inspiració àrab.