Relleu fecund a l'executiva d'ERC Manresa

Ahir vespre, l'assemblea local d'ERC va aprovar un relleu a la seva direció executiva. Plega l'Alba Alsina com a presidenta, després d'acabar el seu compromís de dos anys i acabar-lo bé, amb els deures fets. L'Alba va resseguir el pla de treball que ens havia presentat el juliol de fa dos anys i, tot i ser autocrítica en alguns aspectes -"costa molt mantenir el conjunt de la militància activa i no sempre ho hem aconseguit"-, la veritat és que tothom li va agrair la tasca, completa, serena i incansable. I no ho tenia fàcil al començament. Especialment perquè, en democràcia, per una organització política anar del govern a l'oposició no és mai un pas senzill -com tampoc és senzill el governar. Però el cert és que l'acció política s'ha de fer igualment: des del seguiment municipal fins al compromís amb els ciutadans de Manresa. "I vam optar per una oposició de to constructiu i actitud responsable". Fonamentada en equips de treball. Creant xarxes i elaborant un discurs de ciutat propi. Tot això s'ha estat fent amb l'Alba al capdvant, i cal continuar-ho fent amb més intensitat si es pot. Per la ciutat i per al país. Al capdavall, ara fa dos anys poc ens pensàvem l'embranzida que les coses agafarien. Però ens hi vam bregar sense manies. Govern o oposició: un partit és una eina. I cal emprar-la per donar resposta a tota aquesta energia, a la complicitat que tornem a trobar arreu. L'Alba s'hi ha abocat des de fa anys sense reserves; ara que plega, per ella el més gran agraïment.

Després l'assemblea continuà distesa -l'informe econòmic resolt amb en Joan Perarnau, i del grup municipal, les paraules d'un Pere Culell entusiasta i pletòric-. Finalment hi va haver la presentació de Marc Aloy com a candidat a la presidència vacant. I va agradar, és clar. D'una banda perquè és un home actiu, d'experiència municipal -un tros d'arquitecte- i empeltat d'associacionisme: a l'Òmnium, l'ANC i fins Xàldiga. El Marc també fa anys que fa política: té la ciutat al cap i vol remuntar el treball amb els militats o amb tot aquell qui tingui projectes. Obert i franc, reforma l'equip i es prepara a continuar per anar avançant. I sap que el moment, històric, el fa president d'ERC Manresa per tancar el període autonòmic. Tothom li desitja molts encerts, hi alguna pregunta i alguna reflexió en veu alta al torn obert de paraules. L'assemblea s'acaba amb el mateix to positiu que recordo fa dos anys. Inspira confiança i destil·la energia per tots els porus. O potser és la caloreta d'aquest final de setembre? Abans d'anar a celebrar-ho, proposo una foto de tots plegats. El president  l'ex-presidenta, l'executiva, els representants institucionals, tota la gent que encara es queda al local perquè -potser a vegades ho obliden- són el pinyol d'aquesta història. Són un tros de l'equip que la fa fecunda i possible.

La nota de premsa i la relació de la nova executiva, aquí. 

La foto, de grup, és una dèria que sempre tinc. D'una banda perquè sempre penso en l'efecte cohesionador que té ("jo hi era!") però sobretot, he, he, per l'efecte disolvent sobre la competència: sempre els fa una miqueta d'envegeta...