diumenge, 2 de febrer del 2014

Assistencialisme de barri

Llegeixo que la setmana passada, la Generalitat de Catalunya va homenatjar el Centre de Cultura Popular l’Amistat-Sagrada Família L’entitat manresana va rebre un reconeixement públic pel seu treball i la seva tasca solidària "al servei de les dones. en reconeixement pels seus més de 25 anys de trajectòria de treball en suport de les dones, la cultura i la seva vinculació al territori". És un reconeixement més o menys protocol·lari que a mi, inevitablement, em trasllada al passat -a un passat de barri i parròquia, en blanc i negre, fa més de quaranta anys. Abans dels ajuntaments democràtics i fins i tot abans de les associacions de veïns. Avui algunes d'aquelles propostes poden semblar obsoletes però amb totes les seves mancances, em penso que van saber fer un paper de suplència de primer ordre. Jo, encara que no vaig passar de la categoria d'acompanyant -el vincle era ma mare- vaig poder conèixer aquell "ropero" assistencial o l'atreviment d'una guarderia avui impensable. Unes propostes útils per cohesionar el barri, en un temps en que la diversitat ja era el pa de cada dia. I que, com avui, eren molts que la passaven magra. Unes propostes, però, que tenien el seu valor en aquesta suplència que esmentava. Malament aniríem si calgués tornar -i hi ha qui ens hi aboca!- a l'assistencialisme de base de finals dels seixanta!

La foto és de 1970 i pertany a l'origen del Centre de Cultura Popular. Està feta al pati de la parròquia de la Sagrada Família de Manresa i, gairebé a peu d'escala, em penso que s'hi reconeix la Conxita Grau, una de les cappensants del projecte. Precisament és una foto que vaig capturar fa mesos d'una adreça fèisbuc extraordinària: fotografies antigues de Manresa. Les aportacions, d'una varietat espaterrant, permeten trobar-hi de tot. I, pels que ja tenim uns quants anys, fins i tot emocionar-nos!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada