M'agrada ser al Kursaal i veure, una i una altra vegada, ballar tots aquests nois i noies que tenim cada dia encantats a classe. Veure com surten àgils, lleugeríssims, amb una elegància extraordinària, cosida a la música que descabdellen a gambades sobre l'escenari. ¿Com és que no ho havíem vist abans? Només han calgut vuit assajos! Però ara, com un miracle, el conjunt és del tot emocionant. I la seva expressió radiant, d'adolescents desperts, els fa preciosos, nets i serens. I els veig per un moment sobrevolant tots els temors, bategant plegats, bells, com el ram de promeses que encara són.
Aquesta segona edició de Meteodansa, com la primera, és una experiència extraordinària, d'una professionalitat indiscutible i amb tot l'entusiasme que hi transmet Montse Colomé, una artista verament excepcional. Enhorabona a tot el monitoratge i als que avui han fet possibles les dues sessions de matí i vespre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada