Doncs bé, en Pere Culell va ser el primer a xerrar, i a convidar-nos a repensar la ciutat des d'una perspectiva d'esquerres, això és, compromesa a impulsar polítiques que facin de Manresa una ciutat més justa socialment. La lluita contra la pobresa i la recuperació de l’activitat econòmica creadora d'ocupació, esdevindran així prioritàries al programa.
També em va agradar Anna Simó, és clar, que va afalagar ERC Manresa com a exemple d'actitud, bé fos al govern, bé a l'oposició. "Amb les virtuts que necessita la política del país per avançar: responsabilitat, honestedat i eficàcia, els elements bàsics per fer de la política una eina útil al servei de les classes populars". L'Anna Simó també va tenir un record pels seus anys al govern d'esquerres a Catalunya, quan els companys consellers -i socialistes- tornaven desenganyats de Madrid. Va citar Tardà -"som els camàlics de la història"- i abans de cloure l'acte emfasitzà la importància de les municipals del 24 de maig com a pas previ de les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya: “Són les eleccions de la nostra vida!”, exclamà vehement, alhora que defensava el paper d’ERC com a eina clau, ara per arrossegar CiU cap a posicions majoritàriament favorables a l’Estat propi. “Ho hem fet per responsabilitat, perquè malgrat les diferències de model social que tenim, només amb la col·laboració d’un ampli ventall de forces polítiques aconseguirem l’estat que necessitem per fer un país millor”.
I amb tot, a mi em deleixen les novetats. I aquell migda la novetat era en Toni Comín, que el dia abans des de l'entitat "Socialisme, Catalunya i Llibertat" s'havia compromès a construir aliances municipals amb ERC. Comín, ex-diputat socialista ("Qui ens ho havia de dir, Anna?!") reflexionava en veu alta: “Quan hi ha grups humans que trien el mateix camí, al final es troben: uns veníem de la tradició socialdemòcrata d'esquerres i els altres de la tradició independentista i, per tirar endavant un mateix projecte, era lògic que ens trobéssim”, I ens recordà que podríem ser dels països més pròspers del continent, amb el major desenvolupament social de la UE. Amb major equitat, amb més cohesió socisal. "I durant anys, ens pensàvem que podíem fer-ho mitjançant pactes amb l'estat espanyol". Avui, amb un punt de desengany, recorda que "ho volíem fer sense marxar, però avui és més probable recórrer aquest camí de justícia social amb independència que no pas sense". I per si encara no havia quedat clar, independència abans que res per a millorar la tasca municipal. "perquè els ajuntaments n'han de ser els principals beneficiaris". Vaig celebrar que tingués un pensament també per aquell extint pla de barris que, en el futur, Catalunya podrà repetir en majúscules. Però sobretot recordo aquest binomi d'Independència al servei del progrés i la justícia social de fa vint anys -gràcies Carod!- tant com el goig de continuar participant en un projecte obert, inclusiu i adreçat a tothom. Un espai de trobada que fa dues dècades ja imaginàvem possible, potser indecisos a compartir. Doncs ara més que mai, és bo explorar i explicitar les coincidències. Per convèncer a més gent, per sumar més sensibilitats. Per tirar milles definitivament. Per això em va agradat molt en Toni Comín, el gest i les paraules.
I amb tot, a mi em deleixen les novetats. I aquell migda la novetat era en Toni Comín, que el dia abans des de l'entitat "Socialisme, Catalunya i Llibertat" s'havia compromès a construir aliances municipals amb ERC. Comín, ex-diputat socialista ("Qui ens ho havia de dir, Anna?!") reflexionava en veu alta: “Quan hi ha grups humans que trien el mateix camí, al final es troben: uns veníem de la tradició socialdemòcrata d'esquerres i els altres de la tradició independentista i, per tirar endavant un mateix projecte, era lògic que ens trobéssim”, I ens recordà que podríem ser dels països més pròspers del continent, amb el major desenvolupament social de la UE. Amb major equitat, amb més cohesió socisal. "I durant anys, ens pensàvem que podíem fer-ho mitjançant pactes amb l'estat espanyol". Avui, amb un punt de desengany, recorda que "ho volíem fer sense marxar, però avui és més probable recórrer aquest camí de justícia social amb independència que no pas sense". I per si encara no havia quedat clar, independència abans que res per a millorar la tasca municipal. "perquè els ajuntaments n'han de ser els principals beneficiaris". Vaig celebrar que tingués un pensament també per aquell extint pla de barris que, en el futur, Catalunya podrà repetir en majúscules. Però sobretot recordo aquest binomi d'Independència al servei del progrés i la justícia social de fa vint anys -gràcies Carod!- tant com el goig de continuar participant en un projecte obert, inclusiu i adreçat a tothom. Un espai de trobada que fa dues dècades ja imaginàvem possible, potser indecisos a compartir. Doncs ara més que mai, és bo explorar i explicitar les coincidències. Per convèncer a més gent, per sumar més sensibilitats. Per tirar milles definitivament. Per això em va agradat molt en Toni Comín, el gest i les paraules.
I tot plegat, tres parlaments, una hora curta. Després l'aperitiu. Vam coincidir amb uns i amb d'altres, just per tafanejar una mica i també fer córrer goma. Al carrer no va parar mai de ploure. Encabat, em vaig prendre dos vermuts, i vaig tornar a casa content. Em penso que aquest mes de març ja em convenia. O convenien.
La foto és de Marta Salmeron: des del primer minut es veu que és una crack de la comunicació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada