dijous, 19 de novembre del 2015

Qui no coneix Pep Ferrer?

També aquest novembre va sortir puntualment el Pou de la gallina, que presenta Manresa com una mena de nova Babel, on es parlen fins a cent llengües diferents. A l'Institut Guillem Catà se'n poden resseguir fàcilment una quinzena però arribar a vuitanta o cent ja és ben bé un exemple de diversitat majúscula. Sigui com sigui, a la secció "Qui no coneix…" hi presento en Pep Ferrer, el rei del Toni's bar i de tantes altres iniciatives, avui feliçment instal·lat a la Plaça Major. La il·lustració, a ritme de jota, cafè i castanyoles, és de Maria Picassó. El coneixeu, oi?

Pep Ferrer, 
l'emprenedor sentimental

Quin un, en Pep Ferrer: tota la vida lligada al barri antic de Manresa! El recordeu servint cervesa o cafè a la plaça Major? Amb el cap embullat de cargols i la galta assenyalada als quatre anys, quan el va atropellar una vespa! I bo, ara mireu-vos-el: oi que no sembla passar-li el temps? I això que és del 57! Potser perquè ha estat sempre actiu de mena, i és dels que aviat s’emboliquen amb la manta fins el capdamunt del tot. Vet-ho aquí, un emprenedor. Amb 19 anys va tenir el rampell de parar una botiga de moda als baixos de casa els pares. I va demanar el primer crèdit! Mig milió de pessetes per començar a vendre a raig, mal que el local fos al fons del carrer Magraner: el Tenesse, encara avui sumant dècades! Tot era entusiasme: del Casal Cultural Dansaires Manresans, del primer matrimoni, de la primera canalla, també de la creació de l’Esbart Cor de Catalunya i, sobretot, de vendre i vendre, sense plànyer hores ni esforços... En acabat vingueren altres negocis tèxtils, el pas pel MAM i la Festa Major, i molts i diferents canvis vitals. Però el cop de gràcia el Pep Ferrer va trobar-lo al ram de l’hostaleria: el Toni’s. Un bar menut, cara a l’Ajuntament, amb poca història al darrera, que ell es va fer seu amb la recepta de sempre: atenció al client, bon preu i respecte universal. Ara l’itinerari fecund de la seva vida gairebé li cobreix la plantilla, amb el Xupi al capdavant. I el Toni’s es lleva amb regust de cafè i funcionari, també de polítics de tota mena i color, al costat de la gent de cada dia –fins l’àvia que noranteja. Dels esmorzars a les canyes abans de dinar i, tarda feta, el grup constant de magribins, ara un passavolant, ara els clients fidels. Fins que la tarda llustreja i va desfilant la jovenalla, i allà els quissoflautes i, a vegades, també algun trinxa que s’hi estarà fins les petites, sobretot si l’endemà és mig festa o festa del tot. I el Pep va i ve, i no sembla que es cansi, xerra que xerraràs. Sobre les lloses d’una plaça ara vivificada pel so dels gots a les taules. Sota uns paraigües que emparen tota la diversitat de Manresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada