dimecres, 27 de desembre del 2017

Una nova terra (Candel, regal de Nadal)

D'entre els regals que m'arriben aquest Nadal hi ha un petit llibre, de 1971, reeditat ara per l'Associació de mestres Rosa Sensat: Una nova terra, de Francesc Candel, que va il·lustrar Cesc i traduir del castellà Marta Mata. Me l'ha regalat em meu germà Manel, amb qui compartim devoció pels dibuixos d'en Cesc, i el volum es llegeix en una estona curta. Però quin efecte no té! Em meravella el llibre que aleshores va publicar la Galera, amb aquella voluntat explícita de construir un país únic i per a tothom. No era una tasca fàcil, però conscients d'això, em penso que tothom va saber anar en la mateixa direcció. La història explica l'arribada d'un nen a Barcelona, a finals dels seixanta, quan amb la seva mare i germana van a reunir-se amb el pare que fa temps va migrar al nostre país. Tot just una dotzena de textos que acaben amb una autèntica declaració d'objectius, manifestada per un nen que quan va arribar del poble no sabia pas d'on era:

"I jo, ara, ja sé d'on sóc: sóc d'aquesta ciutat,
sóc d'aquesta terra.
Aquesta terra és la nostra.
Tan nostra com dels que hi han viscut sempre."

Fa molts i molts anys que treballem per entendre'ns tots plegats, independentment dels orígens o el cognom. I hem avançat tant, i som tant diversos, que convivim en projectes distints. I aquesta és la major riquesa que tenim com a país. Per això, ara que tenim consciència de subjecte polític, ara que les urnes constaten el creixement d'una proposta nacional envers la plena sobirania, em rebenta que tornin aquells tics segregadors, que remarquen el cognom o l'origen territorial com per fer sentir les diferències, com si encara fóssim tots una colla d'immigrants que mai en perdrem la condició. Eines de profunda discriminació que, per fer-ho més lamentable, es concentren a denunciar l'escola. L'escola! La que ha estat la millor eina de cohesió social que hem tingut! I doncs, no he triat la il·lustració d'en Cesc a l'atzar. Perquè la nostra cohesió no ens la deixarem prendre, ni deixarem que aquesta falsos C's que ara creixen esbandeixin en unes poques mentides la tasca de tants i tants anys. No ens ho mereixem com a poble. Ni seria la nova terra que en Candel —i en Cesc i la Marta Mata i tants i tants d'altres!, fa ja mig segle van somniar.

Tot és pensar que en aquesta "nova terra" només hi arribarem si hi arribem tots, i els nostres C's ahir es despengen amb l'acudit de Tabàrnia. I no és una broma... Fan més por que un sac de bombes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada